Mai és massa tard

L'Elsie Johansson va començar a escriure als quaranta-vuit anys, i va publicar el seu darrer llibre als noranta. Ahir, 15 de febrer, a l'edat de noranta-tres anys, va morir a Uppsala, on vivia amb el seu segon marit. De fet, fou ell qui va donar la notícia de la seva mort als mitjans. En Thore Fredriksson es va casar amb ella quan ella en tenia vuitanta. L'Elsie es va divorciar del seu primer marit, amb qui va estar casada cinquanta-cinc anys, a l'edat de setanta-tres anys. I després va arribar en Thore. Ella no s'ho esperava pas. En Thore havia estat casat amb una companya d'escola de l'Elsie, però havia quedat vidu. Va ser ell qui es va interessar per ella. Va convidar l'Elsie a sopar i li va dir que tenia moltes ganes de conèixer-la millor. Explica l'Elsie a una entrevista que el sopar va anar tan bé que en Thore li va preguntar si algun dia podria venir a dormir una estona amb ella. I ella li va respondre que anés amb compte, que ella era una dona estranya que escrivia poemes. Van dormir junts la primera i moltes altres nits. Explicava l'Elsie que en Thore era el millor que li havia passat mai a la vida, i que no hi ha millor home que ell.

L'Elsie es va casar amb el seu primer marit amb només divuit anys, bojament enamorada. El sacerdot que la confessava li va aconsellar que es casés abans de pecar, i ella li va fer cas. Un any més tard donava a llum el seu primer i únic fill. El seu primer matrimoni no fou feliç. El seu marit patia un trastorn mental intermitent, amb episodis depressius. I, quan l'Elsie va començar a triomfar com a escriptora, ell, que mai volia ser presentat com el marit de l'Elsie Johansson, es va sentir desplaçat i gelós, i li va començar a ser infidel. L'Elsie deia que l'escriptura li havia costat el matrimoni. Però mai no havia estat feliç amb el pare del seu fill, cosa que descobriria després, en trobar la felicitat amb en Thore. La decisió de divorciar-se fou dura, perquè suposava deixar enrere tota una vida, un fill, i una llar. Però, al final, aconsellada per la seva psicòloga, s'hi va atrevir.

L'Elsie, provinent d'una família de classe treballadora i humil, mai no va poder anar a la universitat. Un cop graduada de secundària, començà a treballar com a cartera, i deixà enrere el somni que ja de ben petita tenia d'esdevenir escriptora. Però l'escriptura vivia dins seu, i l'any 1979 publicà el seu primer llibre, una col·lecció de poemes titulada "El meu germà tenia un gramòfon de maneta" (Brorsan hade en vevengrammofon). La seva primera novel·la es publicà l'any 1985, titulada "El sobre marró" (Det bruna kuvertet). Però la fama li arribà amb "Els ocells de vidre" (Glasfåglarna),  Mosippan i Nancy, la trilogia sobre el personatge de la Nancy, una adolescent de tretze anys i la seva família, els Tå-pelle, que li va permetre guanyar diversos premis.

L'any 2016 publicà una autobiografia, anomenada "La veritable Elsie" (Riktiga Elsie). El darrer dels seus llibres, publicat l'any 2021, porta com a títol ben clarificador "Llengua afilada" (Bladet från munnen). En ell, Johansson creu que, al cap de noranta anys, ha arribat ja el moment de deixar enrere totes les actituds convencionals, i, a través de diverses històries, ens presenta la seva visió sobre temes com la religió i la sexualitat. Són històries plenes de vida on no manca l'humor. Perquè, si una cosa caracteritzà l'obra de l'Elsie Johansson, fou que esdevingué una de les millors narradores de la literatura sueca.

Desgraciadament, i fins on arriben els nostres coneixements, és una autora encara inèdita en castellà o català, malgrat anar-se'n com una de les autores sueques més llegides i estimades.

L'any 2021, a una entrevista arran de la publicació del seu darrer llibre, l'Elsie declarava que només tenia el desig de viure una mica més aquesta meravellosa vida que estava gaudint, al costat del seu Thore. Li havia demanat al Thore que ell no podia morir-se abans que ella, perquè això sí que no podria suportar-ho.

Mai és massa tard!